Calendari astronòmic

Hem afegit un calendari a la nostra web, on anirem afegint informació sobre esdeveniments d’interès. D’entrada hi hem afegit les efemèrides astronòmiques que publica Serviastro (Universitat de Barcelona)

gener 2019

dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
1
  • New Horizons sobrevola Ultima Thule
  • Venus 1.3° al S. de la Lluna
2
3
  • La Terra al periheli
  • Júpiter 3.1° al S. de la Lluna
4
  • Mercuri 2.8° al S. de la Lluna
5
  • Saturn 0.9° al S. de la Lluna (ocultació)
6
  • Lluna nova
  • Eclipsi parcial de sol
  • Venus màx. elongació O. (47.0°)
7
  • Urà estacionari
8
9
  • La Lluna a l'apogeu
10
  • Observació del Sol
  • Observació de la Lluna
  • Neptú 3.1° al N. de la Lluna
11
  • Observació del Sol
  • Plutó en conjunció
12
  • Mercuri al periheli
13
  • Exposició "De la Terra a l'Univers"
  • Mercuri 1.7° al S. de Saturn
14
  • Exposició "De la Terra a l'Univers"
  • Quart creixent
15
16
17
  • Exposició "De la Terra a l'Univers"
  • Aldebaran 1.6° al S. de la Lluna
18
19
20
21
  • Exposició "De la Terra a l'Univers"
  • Eclipsi total de lluna
  • Lluna plena
  • La Lluna al perigeu
22
  • Exposició "De la Terra a l'Univers"
  • Venus 2.4° al N. de Júpiter
23
  • Exposició "De la Terra a l'Univers"
  • Regulus 2.6° al S. de la Lluna
24
25
26
27
  • Exposició "De la Terra a l'Univers"
  • Quart minvant
28
29
30
  • Exposició "De la Terra a l'Univers"
  • Júpiter 2.8° al S. de la Lluna
  • Mercuri en conjunció sup.
31
  • Exposició "De la Terra a l'Univers"
  • Venus 0.1° al S. de la Lluna (ocultació)

Asteroides, cometes i meteorits

La primera diferència fonamental és la seva composició, els cometes són cossos d’una zona freda de l’extraradi del Sistema Solar anomenat Núvol d’Oort. Tenen trajectòries molt llargues al voltant del Sol i són una mescla de roca, gel, pols, diòxid de carboni, metà i altres gasos que a mida que s’apropen a la òrbita de Mart evaporen part del seu material creant espectaculars cues. Les restes de pols que van deixant al seu pas al creuar-se amb la nostra òrbita i xocar amb l’atmosfera terrestre són les responsables de les pluges d’estels.  Els asteroides en canvi estan formats només per roca i metall i provenen del cinturó d’asteroides, que està entre les òrbites de Mart i Júpiter. Molt més propers al Sol ja han perdut el seus materials més lleugers segurament empesos a aquesta distància a l’època de formació del nostre astre. De tots ells i depenent de la mida només aquells que penetren l’atmosfera i aconsegueixen arribar a impactar la superfície terrestre els anomenem meteorits.

Cometa 46P Wirtanen
©Juan Carlos Casado (TWAN, Earth y Stars) Campanar de l’esglesia romànica de Sant Llorenç de la Muga (s.X) a Girona amb el cometa 46P/Wirtanen al cel, 3 desembre 2018.

Tots ells s’estudien perquè són potencialment perillosos quan s’apropen a la Terra i cal tenir clara la seva trajectòria a vegades canviant amb exactitud. A la vegada són petits reservoris de temps passats del Sistema Solar que ens aporten moltes dades, la composició, forma i la seva antiguitat donen respostes a moltes investigacions.

Actualment s’han enviat ja diverses sondes espacials per estudiar i recollir mostres d’alguns d’aquests cossos. Aquest mes de desembre és especialment important. La sonda espacial Osiris-Rex llançada el 8 de setembre de 2016, ha arribat a l’asteroide Bennu. Aquest asteroide fa uns 490 metres de diàmetre. Després de recollir una mostra tornarà a la Terra cap a l’any 2023 per analitzar-la.

També aquest mes de desembre podrem gaudir del cometa 46P/Wirtanen, el dia 16 de desembre assolirà la seva magnitud màxima i es podrà observar a ull nu preferiblement amb cels amb poca contaminació lumínica. Aquest dia s’aproparà a uns 11,5 milions de kilòmetres i coincidirà que al estar en oposició la seva brillantor serà excel·lent.

Us deixem el link de ServiAstro (UB) per seguir-lo en tot moment:

http://www.am.ub.edu/serviastro/CartesCel/carta_ca.html