Arp 273

Arp 273 és un grup de galàxies interactuant que es troba a una distància de 300 milions d’anys llum, en la constel·lació d’Andròmeda. Va ser descrita per primera vegada en l’Atles de galàxies peculiars, compilat per Halton Arp el 1966.

La més gran, coneguda com UGC 1810, té una massa aproximadament cinc vegades més gran que la galàxia petita. Aquesta, companya sota d’ella, mostra clars signes de formació estel·lar en el seu nucli.

Es creu que la galàxia més petita realment va passar a través de la més gran. L’enorme gravetat atreu les galàxies entre si fins que acaben fusionant-se per esdevenir una de sola.

Galàxia del Remolí

La Galàxia del Remolí, també coneguda com a Whirpool Galaxy en anglès o M51 del catàleg Messier, és una galàxia espiral clàssica. Està situada a una distància d’aproximadament 23 milions d’anys llum a la constel·lació de Llebrers.

M51 és fàcil de localitzar seguint l’estrella més oriental de l’Óssa Major, Eta Ursae Majoris, i anant 3,5° al sud-est. La seva declinació és +47°, per tant és circumpolar per a observadors situats per sobre de la nostra latitud. Gràcies a aquest fet és un objecte accessible, especialment a primeres hores des de l’hivern fins a la primavera.

M51 és visible amb binoculars en el cel fosc, però amb un telescopi de 10 cm es poden distingir M51 i la seva companya, NGC5195, amb la qual interacciona.

Galàxies Antennae

Les galàxies Antennae o Antena són dues galàxies espirals interactuant en la constel·lació del Corb. Van ser descobertes en 1785 per William Herschel.

Reben el nom d’Antennae o Antena per les llargues línies d’estels, gas i pols que són resultat de la col·lisió, i que recorden les antenes d’un insecte. Aquesta foto del Hubble està centrada en els nuclis d’ambdues galàxies, que s’estan unint per formar una supergalàxia. Les cues acabaran per trencar-se i independitzar-se formant galàxies satèl·lit menors.

Les dues galàxies espirals van començar a unir-se fa uns centenars de milions d’anys. Es calcula que s’han produït dos brots estel·lars en elles: un fa 600 milions d’anys, i un altre l’actual. Les zones de formació estel·lar, envoltades de resplendent gas hidrogen, estan representades en la imatge en color rosa.

Galàxia de Rubin

Aquesta majestuosa galàxia espiral podria guanyar el sobrenom de “galàxia Godzilla” perquè pot ser la més gran coneguda a l’univers local. Anomenada oficialment UGC 2885, és 2,5 vegades més ampla que la nostra Via Làctia i conté 10 vegades més estrelles.

Està situada a 232 milions d’anys llum de distància a la constel·lació de Perseu. Diuen els investigadors que és un gegant suau, perquè sembla que ha estat assegut en silenci durant milers de milions d’anys, possiblement absorbint hidrogen de l’estructura filamentosa de l’espai intergalàctic. Com que la galàxia no sembla alimentar-se de galàxies satèl·lits molt més petites, té fam de gasos. Això genera una modesta natalitat estel·lar continuada a la meitat del ritme de la nostra Via Làctia. De fet, el seu forat negre central és també un gegant adormit.

La galàxia ha estat sobrenomenada “galàxia de Rubin”, per l’astrònoma Vera Rubin (1928 – 2016), que va estudiar la velocitat de rotació de la galàxia a la recerca de matèria fosca.

Nebulosa d’Orió

La Gran Nebulosa d’Orió (M42) és una nebulosa difusa situada al sud del cinturó d’Orió. És visible a simple vista fins i tot des de zones afectades per contaminació lumínica.

Situada a una distància de 1.344 anys llum, és la regió més propera de formació massiva d’estrelles. Es calcula que té una superfície de 24 anys llum i una massa 2.000 vegades la del Sol.

La nebulosa ha revelat molt sobre el procés de com es formen les estrelles i els sistemes planetaris a partir dels núvols col·lapsats de gas i pols. Els astrònoms hi han observat directament molts fenòmens relacionats: discos protoplanetaris, nanes marrons, intenses turbulències del gas i efectes fotoionitzants d’estrelles massives properes a la nebulosa.

Westerlund 2

Va ser descobert per Bengt Westerlund a la dècada de 1960 però el seu contingut estel·lar només es va avaluar en els anys posteriors.

Aquestes petites estrelles vermelles minúscules i tènues tenen entre 1 milió i 2 milions d’anys (estrelles relativament joves) i encara no han encès l’hidrogen dels seus nuclis. Les estrelles blaves brillants vistes a la imatge són sobretot estrelles en un primer pla. Com que el cúmul és molt jove, en termes astronòmics, no ha tingut temps de dispersar les seves estrelles a l’espai interestel·lar. Aquest fet proporciona als astrònoms l’oportunitat de recopilar informació sobre com es formà el cúmul estudiant-lo dins del seu entorn de creació.

El cúmul resideix a l’interior d’un nucli estel·lar conegut com a Gum 29, situat a 20.000 anys llum de distància a la constel·lació de la Quilla. En la imatge, els colors vermells representen hidrogen i les tonalitats de color verd blavós són predominantment oxigen.

Nebulosa de l’Hèlix

La nebulosa de l’Hèlix a la constel·lació d’Aquari és un exemple d’una nebulosa planetària. Aquest tipus d’objectes estan causats per una estrella intermèdia com el Sol, que aboca les seves capes exteriors prop del final de la seva evolució.

El nucli estel·lar restant, conegut com a estrella central, està destinat a convertir-se en una estrella nana blanca. La radiació observada d’aquesta estrella central és tan energètica que fa que els gasos anteriorment expulsats resplendeixin.

Es troba a uns 650 anys llum de distància i té una superfície d’uns 2,5 anys llum. S’estima que la seva edat és d’uns 10 mil anys en funció de la seva taxa d’expansió mesurada de 31 km per segon.

NGC 1866

Els cúmuls globulars són agrupacions esfèriques molt denses de centenars de milers d’estrelles. Es troben entre els objectes més antics coneguts de l’Univers i són relíquies de les primeres èpoques de la formació de galàxies. És possible que les estrelles dels cúmuls globulars es formessin poc després del Big Bang.

NGC 1866 es troba a les vores mateixes d’una galàxia satèl·lit de la Via Làctia anomenada Gran Núvol de Magalhães. Aquesta galàxia es troba aproximadament a 160.000 anys llum de la Terra.

En el cas de NGC 1866, però, no totes les estrelles són iguals, sinó que diferents poblacions o generacions hi conviuen. Un cop formada la primera generació d’estrelles, el cúmul pot haver topat amb un núvol gegant de gas i donar lloc a una segona generació d’estrelles.

Minkowski 2-9

PN M2-9 “Twin Jet Nebula”

Minkowski 2-9, és una nebulosa planetària (PN) descoberta per Rudolph Minkowski l’any 1947. També es coneix com a Twin Jet Nebula. S’ubica aproximadament a 2.100 anys llum de la Terra en direcció a la constel·lació del Serpentari (Ophiucus).

Els dolls de la nebulosa que continuen creixent donant forma d’un gran rellotge de sorra ha permès als astrònoms mesurar la seva expansió. Es calcula que la nebulosa es va crear fa només 1.200 anys.

La forma característica de les ales de la nebulosa és molt probablement causada pel moviment de dues estrelles centrals rotant una al voltant de l’altra. Es creu que a mida que l’estrella vella, una gegant vermella, és succionada per la gravetat d’una nana blanca en rotació, els residus de gas són expulsats creant aquests lòbuls bipolars en lloc d’expandir-se com una esfera uniforme.

Nebulosa del Vel

Són les restes en expansió d’una estrella massiva que va explotar en forma de supernova fa uns 8.000 anys. La Nebulosa del Vel és un núvol de gas i pols escalfats i ionitzats a la constel·lació de Cigne.

És una de les restes de supernoves més conegudes. El seu nom deriva de les seves delicades estructures filamentoses. Tota la nebulosa fa de llarg uns 110 anys llum, cobreix sis llunes plenes al cel, i resideix a uns 2.100 anys llum de distància a la constel·lació del Cigne.

Aquesta vista és un mosaic de sis imatges del telescopi Hubble d’una petita àrea aproximadament de dos anys llum de llargada. Tot i això, només cobreixen una petita part de la vasta estructura.