Betelgeuse (de l’àrab “Yad al-Jawzà”) és una estrella supergegant vermella situada a la constel·lació d’Orió. En aquesta època de l’any la podeu trobar fàcilment cap a l’est un parell d’hores després que el Sol s’hagi amagat. També anomenada Alpha Orionis, està situada a dalt a l’esquerra (espatlla del caçador) i té un color vermellós observable a simple vista.
Aquest tipus d’estrelles quan finalitzen la combustió evolucionen cap a estrelles de neutrons esclatant espectacularment. Aquestes explosions, anomenades supernoves, emeten moltíssima llum i es converteixen durant mesos o anys en els punts més brillants dins les galàxies. A la nostra, la Via Làctia va esclatar una l’any 1054 esdevenint l’estrella més brillant del firmament durant 2 anys. Moltes civilitzacions la recorden i ho van posar per escrit àrabs i xinesos. Actualment amb telescopis podem observar a la constel·lació de Taure les restes d’aquesta explosió encara en expansió, la nebulosa del Cranc.
Aquest esdeveniment va succeir a una distància de 6300 anys llum de la Terra però Betelgeuse està molt més a prop, només 600 anys llum. Quan esclati, la seva brillantor es creu que podria ser semblant al de la lluna plena. Durant més d’un any tindríem un punt molt brillant al cel fins i tot visible durant el dia. Betelgeuse és una estrella variable i està perdent massa molt ràpidament degut a aquesta inestabilitat final de la seva etapa de supergegant. El seu radi és 1400 cops el del Sol però varia notòriament. Els últims mesos del 2019 a passat de ser la novena estrella més brillant de la nit a ser la 23. Aquests canvis en brillantor són típics i cíclics en aquesta etapa final. Betelgeuse està classificada com una estrella supergegant vermella polsant. Físicament s’expandeix i es contrau deixant escapar molta matèria a l’espai. Aquestes pulsacions tenen un període d’uns 425 dies aproximadament, però aquest mínim en brillantor és el més pronunciat des de que disposem de dades electròniques.
Pot ser que hagi esclatat ja però la llum encara no ens hagi arribat? Moltes especulacions hi ha al respecte, el que està clar és que serà un esdeveniment astronòmic èpic! Si parléssim en edat humana estaríem parlant dels últims minuts de vida d’una persona, en edat de les estrelles podria esclatar demà… o en els pròxims 100.000 anys…
Estarem inevitablement atents a aquesta estrella situada a la meravellosa constel·lació d’Orió, regió que està plena d’objectes interessants i que és tan visible a les nits d’hivern.
